España cuenta con un 42% más de trabajadores europeos que hace una década

La mobilitat laboral dins de la Unió Europea ha transformat el mercat de treball espanyol. Avui, gairebé 914.000 ciutadans procedents de l'Espai Econòmic Europeu estan afiliats a la Seguretat Social, un 42% més que fa una dècada. Aquest creixement reflecteix, en paraules de la ministra Elma Saiz, “un model europeu de benestar compartit, sostingut per la cooperació i la solidaritat”.

L'Europa dels drets —la que garanteix prestacions socials, pensions i assistència sanitària més enllà de les fronteres nacionals— ha centrat l'acte institucional “Europa et protegeix”, organitzat pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions amb motiu del Dia d'Europa. La ministra Elma Saiz ha obert la jornada, destacant el valor dels instruments que permeten construir una vida personal i professional plenament europea.

Prèviament, el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Borja Suárez, i la secretària general d'Inclusió, Elena Rodríguez, han participat en un conversatori en el qual han analitzat el paper del marc europeu en la protecció social i les polítiques inclusives.

“Europa ens acompanya des que naixem fins que ens jubilem. És l'Europa que cuida, que protegeix, que permet construir una vida sense perdre drets en creuar una frontera”, va afirmar Saiz.

La ministra ha subratllat també que, gràcies als reglaments comunitaris, és possible sumar anys cotitzats en diferents països per accedir a una pensió completa, sense que la seva carrera contributiva es vegi fragmentada.

Una xarxa de protecció que travessa fronteres

El fenomen de la mobilitat laboral dins de la Unió ha tingut un fort impacte a Espanya. Segons les últimes dades de la Seguretat Social, prop de 913.000 treballadors procedents de l'Espai Econòmic Europeu estan avui afiliats al sistema espanyol, un talent que suma i contribueix al sosteniment del nostre sistema de pensions, “Persones joves, moltes d'elles altament qualificades, que estan contribuint activament al sosteniment del sistema”. Aquestes dades reflecteixen una Europa que, en paraules de Saiz, “ha fet possible una xarxa de protecció que creua fronteres, un model de benestar que no és només nacional, sinó compartit”.

A més, la ministra ha destacat el paper d'Espanya com a país receptor de talent jove europeu: “Molts dels que van venir a fer un Erasmus van decidir quedar-se a treballar al nostre país”.

Tecnologia al servei del benestar

Per la seva banda, el secretari d'Estat de la Seguretat Social i Pensions, Borja Suárez, va centrar la seva intervenció en els avenços digitals en la gestió de drets, destacant l'aplicació VIVESS, desenvolupada per l'Institut Nacional de la Seguretat Social: “L'app VIVESS ha permès que més de 50.000 pensionistes acreditin la seva fe de vida sense necessitat de tràmits presencials. El 2025, el 41,7% dels residents a l'estranger ha optat per aquesta via digital.

L'eina ja permet també modificar dades bancàries i emetre certificats fiscals sense acudir al consolat. Ha rebut reconeixements internacionals com el Certificat de Mèrit amb Menció Especial concedit per l'Associació Internacional de Seguretat Social, a més de ser finalista en els Premis CIO 100 Awards 2023 en la categoria d'Innovació.

El responsable de la Seguretat Social ha subratllat també la consolidació el sistema de reconeixement mutu de pensions. En l'actualitat s'eleven a prop de 40.000 els pensionistes espanyols residents a la UE i 103.413, els pensionistes europeus d'altres països que resideixen a Espanya. “No és una excepció, és una realitat consolidada. La Seguretat Social europea funciona i està al servei de tots", ha assegurat Suárez.

Més Europa,

L'acte també ha servit per reivindicar els avenços en matèria d'igualtat entre homes i dones impulsats des de l'àmbit europeu. La ministra Saiz ha recordat que la Directiva 79/7, que prohibeix la discriminació per sexe en Seguretat Social, va marcar un abans i un després. Avui, Espanya està liderant la seva reforma per adaptar-la als nous desafiaments:

El repte en el context europeu és aconseguir tancar les bretxes i aconseguir la igualtat real. I això es tradueix en polítiques concretes com el complement de bretxa de gènere, ha explicat Saiz, que ha afegit que, en només dos anys, gairebé mig milió de persones han rebut aquest complement, el 94% dones.

Un altre dels exemples d'Europa en la quotidianitat és la Targeta Sanitària Europea, emesa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que permet rebre assistència mèdica en qualsevol país membre -també al Regne Unit, Suïssa, Noruega, Liechtenstein i Islàndia- amb les mateixes condicions que els residents nacionals. Des de 2016, 20,6 milions de TSE han estat emeses a Espanya, la qual cosa demostra la seva utilitat pràctica per als qui estudien, treballen o viatgen a Europa.

Un model inclusiu per a Europa

Durant el conversatori, la secretària general d'Inclusió, Elena Rodríguez, ha subratllat el paper transformador que han tingut els fons europeus en l'impuls de polítiques innovadores per a la lluita contra la pobresa i la millora de l'ocupació inclusiva a Espanya.

Rodríguez, ha posat en valor l'impuls de la UE a les polítiques d'inclusió i al desenvolupament d'eines pioneres com el Laboratori de Polítiques d'Inclusió, vinculat a l'Ingrés Mínim Vital. Finançat amb 200 milions del Pla de Recuperació, ha avaluat més de 30 projectes pilot mitjançant assajos aleatoritzats, generant un decàleg de recomanacions per millorar l'eficàcia de les polítiques socials.

La secretària general ha anunciat que s'estan obrint noves vies de finançament del Laboratori de Polítiques d'Inclusió a través del Fons Social Europeu.

Així mateix, ha destacat la creació del Fons d'Impacte Social (FIS), dotat amb 400 milions d'euros i gestionat per Cofides, que ja ha finançat set operacions amb actuacions en tot el país, recolzant l'ocupació inclusiva i projectes d'economia social. “Aquest model de col·laboració públic-privada és clau per afrontar els reptes de futur”, va assenyalar.

A més, la Secretaria General d'Inclusió està treballant amb entitats del Tercer sector per difondre el Laboratori com a estratègia efectiva d'eradicació de la pobresa. “Ho farem en el marc de la futura Estratègia Europea de lluita contra la pobresa, que serà aprovada per la Comissió Europea a la fi d'aquest 2025 o principis de 2026”, ha avançat Rodríguez.

Compromís espanyol amb l'Europa social

L'acte institucional ha servit també per reivindicar el paper d'Espanya com a impulsor d'una Europa més cohesionada i justa. “No hem estat actors passius. Des d'aquí hem liderat avenços claus en drets socials, en igualtat i en innovació pública”, va recordar Saiz.

La ministra ha conclòs amb una crida a consolidar una Europa social forta: “No hem de retrocedir en els drets laborals i socials que s'han aconseguit en les últimes dècades. Aquests 40 anys han demostrat, precisament, que el creixement econòmic pot anar de la mà del creixement en drets. A Espanya, ho tenim clar i ho estem demostrant”.